En motiu de la festa de Domènec Savio (6 de maig) ens ha semblat oportú publicar el Bon Dia que farem amb els alumnes de Secundària per a explicar la seva figura i el seu testimoniatge.
Bon dia!
Avui, sis de maig, és una data significativa en el calendari salesià. Si el mireu, veureu que està a dedicat a “Sant Domènec Savio” (“Savio” amb “v”, per què es tracta d’un cognom italià). Tant significatiu és que hi ha vàries escoles que porten aquest nom. (Justament, un grup de companys que fa setmanes entrenen atletisme, participaran avui en la festa del Col·legi Sant Domènec Savio, de Badalona, que ens han convidat).
Qui va ser Domènec Savio? Un dels alumnes més interessants de la primera escola de Don Bosco, a Torí. Mireu. Cada company de la classe té les seves qualitats i valors. Tots tenim les nostres. Però a l’hora d’escollir-ne un per a una cosa concreta, elegim el que millor ens pot representar, oi?
Les cròniques diuen que en aquella escola de Don Bosco hi havia nois molt bons. Uns sobresortien pel seu companyerisme, altres pel seu entusiasme, o pels estudis, o per la seva generositat... A l’hora d’escollir-ne un, allà pels anys 1855, tots van estar d’acord en què un dels millors, si no el millor de tots, era Domènec Savio.
Un noi que va arribar a la casa de Don Bosco amb prou feines 11 anys. I que els metges de l’època no van poder evitar que morís quan estava per complir els 15. Però amb aquells tres anys i mig, quantes coses no va saber fer. Simpàtic, generós, disposat a fer el que calgués per col·laborar, estudiós, sacrificat, espavilat, amb la fe al cor i l’alegria a la cara.
Quan arribava algun company nou, allà era ell per ajudar-lo a integrar-se; quan uns companys estaven malalts, allà era ell per fer-li companyia; quan uns no entenien una cosa, els hi ho explicava amb paciència; quan dos es barallaven, no s’ho pensava dues vegades per mediar entre ells i posar pau...
El mateix Don Bosco, amb ell, va poder aprendre de quantes coses no són capaços els nois i joves per col·laborar a millorar l’ambient, i fer que tothom es trobi be i estigui content. Una de les més sonades va ser, justament, la fundació d’un grup de amics que tenien com a lema: ajudar-se en tot i ajudar als companys més necessitats, sense fer-se veure, només per fer el bé. Don Bosco si que ho va saber. I com es va notar quan Domènec va faltar.
És per això que Don Bosco, als pocs mesos de morir en Domènec, va escriure la seva biografia per guardar la seva memòria, està clar; però també per animar els nois que l’havien conegut i els nous que arribaven a la seva escola, a aprendre a fer com ell. I d’aquí arranca, entre d’altres, la tradició de les escoles salesianes de promoure els grups AMICS entre els nois i noies que en volen participar.
Ens podem preguntar: d’on treia tanta energia aquell adolescent de 14 anys? Don Bosco en la biografia que va escriure ho diu molt clar: del seu desig de superació. Domènec sentia que havia de ser bo en tot i del tot. I que això volia dir no mirar només per ell sinó mirar pels altres. I que això dóna tanta alegria, que l’alegria que se sent vivint així es converteix en nova energia per seguir-ho fent sense aturar-se. Talment com ho va fer Jesús i Maria, la seva mare, a qui considerava els seus millors aliats. Talment com ho veia fer en Don Bosco. Talment com ho feien amb naturalitat els seus mateixos companys. Aquest va ser el secret d’una vida d’un adolescent de 14 anys que avui tota l’Església té com a sant. Viure la vida ordinària de cada dia de forma extraordinària, amb alegria, fent bé les coses, comptant amb els altres. Què? Ho proves? Avui és un bon dia per començar.
Bon dia a tothom.