Ara fa gairebé un mes que un grup de educadors i voluntaris de les cases salesianes de la Inspectoria visitarem els llocs on s’originà el carisma salesià: el Colle Don Bosco (infància), Chieri (joventut), Torino (anys del seu treball amb els joves i de tantíssimes iniciatives per ells i amb ells). Un viatge molt ric i engrescador.
En aquesta ocasió, més que en altres, he connectat interiorment amb la figura de la seva mare, Margarida. Hi ha tants detalls del nostre estil educatiu que tenen el seu origen en el cor educador d’aquella dona meravellosa! La tendresa en la fermesa; el coratge i la lluita diària; el realisme i la mirada vers el més enllà; l’esperit de família i les relacions properes; el diàleg per fer veure les raons de les coses a fer; el sentit de Déu que és AMOR... I, per sobre de tot, una estimació personal i concreta per cadascun dels seus fills en la seva infantesa; i personal i concreta quan, de gran, es va convertir en la mà dreta de Don Bosco, fent de mare de la cinquantena d’orfes que aquell acollí en el seu Oratori de Torino.La presència de dones i mares que viviu intensament la vostra identitat femenina i maternal en els nostres equips educatius no només posa de relleu aquests detalls sinó que contribueix a desenvolupar el que podem anomenar la dimensió femenina del sistema educatiu de Don Bosco. Ser-ne conscients ens ajuda a valorar-la, a agrair-la i a expressar-la. Amb vosaltres, el sistema salesià s’enriqueix i la nostra proposta educativa guanya en qualitat.
Heus aquí un text sorgit de la saviesa de la Mare Teresa de Calcuta que empeny a desenvolupar la riquesa interior de la dona (i que ens vindrà molt bé a tots)
Per a les dones meravelloses que conec
Tingues sempre present
que la pell s’arruga,
el cabell es torna blanc,
els dies esdevenen anys...
Però el més important no canvia:
la teva força i les teves conviccions no tenen edat.
El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrera de cada arribada hi ha una sortida,
darrera de cada fita hi ha un desafiament.
Mentre estiguis viva, sent que estàs viva.
Si estranyes allò que feies, torna a fer-ho,
no visquis de fotografies esgrogueïdes...
Segueix encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu,
fes que en lloc de llàstima, et tinguin respecte.
Quan a causa dels anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, empra el bastó.
Però no t’aturis mai!
Mare Teresa de Calcuta
