Professor dels teus alumnes, o mare/pare dels teus fills, sents una tendència a descobrir i valorar, d’entre els seus límits i defectes, els aspectes positius i gratificants. Motiva molt més les persones partir d’allò positiu que gratar en allò negatiu. Aquest és un dels postulats de l’actual pedagogia humanista que Don Bosco va experimentar molt abans que els pedagogs ho formulessin així.

En les “Memòries” que va deixar escrites Joan Bosco, hi ha una plana encantadora que val la pena rellegir. Don Bosco la dóna a conèixer quan la seva obra té ja més trenta anys a les espatlles. I l’escriu per mostrar els joves educadors salesians que l’han secundat com cal actuar amb els nois i joves que omplen les quinze o vint escoles que ja porten el nom de salesianes. Jutja per tu mateix. És Don Bosco qui et parla. Imagina l’escena mentre la llegeixes –està situada en l’any 1841, pocs mesos després de l’ordenació sacerdotal de Don Bosco-, i relaciona-la amb la teva experiència d’educador.

 “El dia solemne de la Immaculada m’estava preparant per celebrar l’Eucaristia. El sagristà, que es deia Josep, veient un jovenet en un racó, el va convidar a ajudar-me a Missa.

― No en sé, ―li va respondre avergonyit.

Si no saps ajudar a Missa, perquè has vingut a la sagristia?―. I dient això agafà el mànec d’una escombra i començar a donar-li cops a l’espatlla, de manera que el noi fugia cames ajudeu-me.