La paraula “estil” agrada. És d’ús freqüent en l’arquitectura, la pintura, la música, la literatura, l’esport... I en el món de la moda... Estil, manera característica de fer, de presentar o de presentar-se...; gust particular de cadascú pel qual hom es distingeix...; maneres i detalls que identifiquen la persona i, quan ho fan positivament, enganxen. A la llarga acaben formant part de la pròpia manera de ser.

Com va ser l’estil de Don Bosco? L’any 1849, Carlo Danna, professor de la Universitat de Torino, escrivia en el Giornale della società d’istruzione e d’educazione” tot referint-se a Don Bosco:

Don Bosco recull, els dies de festa, en el recinte de Valdocco, entre 400 i 500 vailets de vuit anys en amunt per tal d’allunyar-los dels perills del carrer, i instruir-los en els principis de la moral cristiana. I ho fa, tot entretenint-los en agradables i honestes diversions, després d’haver participat en els actes religiosos.

Els ensenya, a més, història, catequesi i els elements de l’aritmètica: els exercita en el sistema mètric decimal; i, a aquells que encara no en saben, els ensenya a llegir i a escriure. Tot, per educar-los moralment i cívicament.

No descuida tampoc l’educació física. Al pati, situat al costat de l’Oratori, exerciten i reforcen el seu vigor corporal amb exercicis de gimnàstica i es diverteixen amb les xanques, el gronxador, les bitlles, el bòlit...

El reclam amb què atrau aquesta nombrosa massa de jovenets, a més dels senzills premis, rifes o un berenar de tant en tant, és el seu aspecte sempre serè i sempre atent a projectar en aquells cors juvenils la llum de la veritat i de l’estimació recíproca.

Pensant en el mal que evita, les virtuts que sembra i el bé que fa, sembla increïble que hi hagi qui posi obstacles a la seva obra.

El que li dóna dret, encara més, al reconeixement ciutadà és la llar que ha obert allà mateix per als nois més necessitats i abandonats. Quan coneix o se’n troba algun pel carrer, no el perd de vista, el porta a casa seva, l’anima, li dóna roba per canviar-se, li ofereix un plat a taula matí i tarda, i no para fins que li troba un empresari i un treball. Fent-ho així sap que li ha procurat un sosteniment per al seu futur, podent atendre també, amb més calma l’educació de la seva ment i del seu cor.

Les arrels de l’estil salesià parlen de posar els nois i noies en el centre de l’acció educativa: són els subjectes de la seva pròpia formació. Parlen de facilitar-los les eines i instruments amb què podran créixer i obrir-se pas en la vida. Però parlen, sobretot, de la presència amable, serena i atenta enmig d’ells; de l’acompanyament entranyable; de la capacitat d’assumir, fins i tot, riscs, o de jugar-se-la, quan es tracta del bé i del futur dels joves.

Heus aquí la aportació d’un company de Salesians de Badalona que escriu així quan ha volgut expressar l’estil de l’escola salesiana i dels seus educadors, en una trobada celebrada aquest mateix mes de gener.

Trets de l’estil salesià de la nostra obra