Don Bosco vist per un artista, en Sieger Koeder. Una mena d’icona per a contemplar i descobrir els trets de la passió educativa i evangelitzadora de Don Bosco. El reconeixes?

Pot sorprendre que l’artista representi Don Bosco molt diferentment a com s’acostuma a pintar els sants. Més aviat sembla que busqui expressar “com era Don Bosco en el seu ésser més profund”.

Un saltimbanqui que entusiasma

En primer pla, Don Bosco mou unes marionetes al fil d’una història que imaginem. Una cortina fosca el separa dels vailets espectadors que segueixen embadalits el diàleg i les gesticulacions. Don Bosco... somrient, pletòric, vibrant, tot ell concentrat en el que fa. S’expressa tot ell, tal com és.

Un volcà d’idees

La icona expressa creativitat i sensibilitat. Don Bosco fascina i conquereix amb el joc, el to de la paraula, el gest, el conte, el color i tot el que troba al seu abast, per senzill que sigui. L’objectiu, la persona. “M’interesses tu”.

Educador i catequista apassionat

Contemplant el quadre, s’endevina la història. Dos ninots: un fa de pare, l’altre és el fill en braços. La paràbola de la vida de Joan Bosco: s’afanya perquè els joves, sols i deixats, experimentin que algú se’ls estima entranyablement. Aquest “algú” és ell.

Però aquest “algú” és també el Pare del relat evangèlic que mai ha oblidat el fill que marxà de casa, i que quan retorna l’acull amb tendresa i l’integra novament en la festa de la vida, tot retornant-li la dignitat i els seus drets. Don Bosco, fent de pare, comunica l’Amor de Déu.

Pare de molts fills

Un segon jove, amb el vestit del mateix color, se’l mira atentament. Don Bosco també el protegeix. (¿El gran de la paràbola, que no estava preparat per acollir el germà petit que havia retornat?). ¡Tants i tants joves a qui Don Bosco ha ofert i segueix oferint afecte i caliu, i que resten encara en procés de descobrir l’estimació del Pare! 

Sempre amb els “seus” joves

Curiosament, Don Bosco apareix també entre els nois que segueixen atentament la història, revivint en la realitat de la vida el que representava des de l’escenari. Aquells vailets segueixen embadalits l’escena mentre experimenten, alhora, l’afecte i la proximitat que els acull tal com són. Se sent i es mostra “pare”,”mestre” i “amic”.

Tot succeeix a cel obert

I un detall que acaba de donar al quadre tota la seva transcendència. La història que es representa i es reviu succeeix a cel obert: a la ciutat i fora d’ella; en el medi on es mouen els joves amb llibertat i apuntant cel enlaire; tenint el peus a terra però les mans i tots els sentits, orientats cap allò que ens transcendeix, la festa del “paradís”.

Un quadre que, en la seva simplicitat, sembla que vulgui expressar tot el que Don Bosco és i viu: un testimoni convincent de l’Amor entranyable del Bon Déu que mai desespera de la humanitat; que s’afanya perquè tothom, des de jovenet, s’entusiasmi per la VIDA. Un quadre, del què ja tenim el marc i que ens crida a posar-nos-hi nosaltres com a protagonistes.